L'artista Carla Kasseroler desdibuixa la frontera entre la natura i l'art. La seva obra està inspirada en el Mediterrani i, alhora, està plena d'elements naturals gràcies a la pintura que utilitza, i que ella mateixa barreja. Una persona oberta i d'esperit lliure, diu que "llar" és allà on són "la meva família, els meus animals, la meva gent". Més recentment, va ser una casa rústica al camp valencià, on cada llibre, bol o planta tenia una finalitat, i camps de tarongers il·luminaven el paisatge. La vam trobar allà, a punt d'iniciar un gran canvi...
[salt_de_línia]
Com comença un dia a la teva vida?
De veritat? Amb els meus gossos llepant-me la cara i el ronroneig del meu gat mentre s'enfila per sobre meu! Tenim dos gats, dos gossos i tinc previst tenir-ne més. El meu somni és viure envoltat d'animals i natura.
Parla'ns una mica de la teva rutina típica. Pintes tot el temps?
No tinc una rutina precisa perquè cada dia m'encaro en funció de com em sento.
Hi ha vegades que pinto just després d'esmorzar, i n'hi ha que no. El més important és escoltar-me a mi mateix. Potser algun dia vull llegir, o fer una passejada per la muntanya o no fer res en absolut. I no em culpo per això, crec que tot això és necessari. Imagineu-vos que passo 4 dies sense pintar res, i de sobte em colpeja la inspiració i pinto 5 quadres en una tarda!
Ho veus com una forma d'escapament?
Pintar és l'únic moment en què no penso en res més, cosa que em relaxa i em revigora alhora. Tanmateix, sense aquestes altres coses no existiria cap acte de creació. Primer has de passar per tot per ser productiu després.
[salt_de_línia]
«L'aigua és la protagonista de les meves pintures. Pren el control i transforma l'obra d'una manera sorprenent.»
[salt_de_línia]
Ens podries explicar com crees la teva pròpia pintura? D'on va sorgir aquesta idea?
Va sorgir de manera força natural durant el confinament.
Feia temps que volia desfer-me de productes químics i toxines. Tampoc volia que entrés plàstic a casa meva i ja n'havia tingut prou de veure totes les ampolles de pintura acrílica del meu estudi. Així que vaig investigar plantes medicinals i cosmètics naturals i vaig intentar crear els meus propis. Després vaig intentar tenyir alguns tèxtils amb capes de ceba, pells d'alvocat, ossos i cafè, treballant per fer que aquests tints i tons s'adherissin a la tela. Amb el pas del temps, vaig poder transferir aquest coneixement a les meves teles.
També he experimentat amb la densitat i el pes de la pintura.
Només fas servir pintures naturals?
Avui dia, sí. Barrejo calci i pigments amb oli i mòlt... el resultat és exactament com m'agrada: amb colors desaturats que no són tan brillants sinó més naturals, com la terra. Crec que aquests tons també em reflecteixen millor.
Primer faig capes més denses, després hi afegeixo aigua, l'endemà torno i continuo treballant.
Com està representat l'oceà en la teva obra?
M'identifico molt fortament amb el mar i, tot i que no explícitament, l'aigua és la protagonista de les meves pintures. Pren el control. Un cop la deixo actuar, transforma el meu art d'una manera molt sorprenent i bonica.
Com intentes reduir el teu impacte sobre el medi ambient?
Bé, tinc un compostador a casa, així puc retornar tota la matèria orgànica a la terra del meu hort. També compro a granel i recullo totes les "aigües grises" que sobren del rentat per evitar residus. Com que fem servir sabons naturals, aquestes aigües són aptes per al reg, etc.
I a nivell de moda?
M'inclino més per comprar de segona mà perquè m'agrada la roba vintage, aquelles peces úniques que duren, i evito la sobreproducció i les tendències de la moda ràpida. El mateix em passa amb els mobles. Ara tinc molts mobles dels meus avis i m'agrada saber que cadascun té la seva pròpia història.
Sobre els camps de tarongers: els cultiveu?
Els camps de tarongers pertanyen a la família de la meva parella. Havien estat completament abandonats després de molts anys de mal ús i vam descobrir que el sòl havia estat exposat a molts productes químics i havia perdut la major part de la seva fertilitat a causa de les pràctiques dels propietaris anteriors. Necessitàvem tornar-los a la vida! Ho vam fer amb cultius de cobertura verda , plantant una varietat d'espècies i evitant pesticides. Actualment cuidem els camps, però la idea és no intervenir massa. Haurien de funcionar com ho fa la natura... cuidant-se a si mateixa, per si sola.
Què més has après de la natura?
Que no té cap pressa, que només agafa el que necessita i que és cíclica, com nosaltres.
Com va ser la teva vida a Bali?
Increïble! Em vaig sentir completa a Bali.
Fa uns anys vaig anar a un retir de ioga a Menorca, on vaig conèixer moltes dones meravelloses que més tard es van convertir en germanes i mares per a mi. Una d'elles em va parlar d'un retir a Bali i més tard vaig decidir fer la motxilla i pujar a un avió. Es deia "InBreathe" i em van ensenyar la tècnica de respiració conscient i els seus beneficis, que em va canviar la vida.
També vaig conèixer Bali com a local. Per exemple, vaig pintar una casa a canvi d'allotjament. Vaig participar en rituals de gratitud diaris, vaig aprendre de la gent, la seva tranquil·litat i pau. Bali ara és casa meva, i la seva gent és família per a mi.
Medites?
Potser de manera poc convencional i inconscient, sí. M'aturo i escolto, també a la natura. Per a mi, això és meditació.
Sabem que demà et mudaràs a Menorca! Per què el canvi?
Menorca sempre m'ha semblat casa. El temps no importa: la gent pràcticament l'ha prescindit! Són molt propers i acollidors, i no et jutjaran, respecten el mar i la terra. Per aquestes raons, em sorprenen constantment.
Viatgem a Ciutadella, on haurem de començar de zero. És important per a mi sentir-me acollida pel meu entorn. La meva gent, la meva família, els meus animals. Això és el que necessito per sentir-me com a casa, per sentir-me jo mateixa i centrada.
El material de l'entrevista va ser transcrit per Ignacio Rocha-Martin, que va proporcionar una ajuda inestimable amb el castellà original.
