Una setmana al camp val un any a la ciutat. Els carrers concorreguts són substituïts per vies buides, el soroll del trànsit pel so enlluernador del cor de l'alba.
Escoltem com el cant dels ocells s'esvaeix. La pau cau, primer als camps i després a les nostres ments. Estar immersos en la natura és exactament el que necessitàvem.
Atrapada per la brisa, l'herba alta ronrona com un gat, cridant l'atenció de Kala. Salta, es llança en picat i la persegueix, però la seva rival no apareix enlloc.
Quan érem petits, fèiem cadenes de margarides a l'herba. Recollir-les ara és recordar converses innocents i rialles despreocupades, impregnades pel pàl·lid sol de la tarda.
Inevitablement però feliçment, la llum comença a canviar. Saltant tons del blau al vermell, portant amb si una meravellosa sensació de càlid cansament. Peus descalços tornats suaument a la terra. El sol es pon a la nostra Escapada Rural.
