Tant si inspira alegria, humilitat o por, portem una mica de l'oceà dins de cadascun de nosaltres. És a l'aire que respirem , a l' aigua que bevem - i potser fins i tot, els racons més remots de les nostres ments. Si una persona somia amb l' oceà (o això va dir Carl Jung ), en realitat s'està visualitzant la immensitat del seu inconscient.
No és estrany, doncs, que quan vam entrevistar membres del nostre equip, diguessin coses fascinants sobre el blau preciós! En Gerardo i en Manu van tenir la gentilesa de compartir les seves perspectives úniques sobre allò que ens uneix a tots a TWOTHIRDS. La sal, la sorra, les onades, el mar.
Gerardo Barrera - Cap d'atenció al client - Apassionat del paddle surf
Nascut a Ciutat de Mèxic, en Gerardo es va mudar a Barcelona fa 5 anys. Poc després, va veure per casualitat la nostra antiga oficina a Gràcia per la finestra i es va sentir atret per l'"ambient modern de les startups". Qui hauria pogut endevinar que algun dia es convertiria en el carismàtic capità del nostre equip d'atenció al client?
«He explicat aquesta història moltes vegades», diu en Gerardo, «perquè em va fer creure en el poder de voler alguna cosa».
Quin és el teu primer record del mar?
L'oceà per a mi és un record, el record de quan tota la família (oncles, ties, pares) ens reunim a la platja. Recordo que passava tot el dia jugant a la sorra i no volia sortir del mar. I després la frustració de no poder entrar a l'aigua l'endemà perquè estava molt cremada pel sol!
Així que em porta records feliços d'una bona època. Quan era a la universitat, solia agafar un cotxe i conduir per la costa del Pacífic de Mèxic, buscant noves platges. Era molt barat però també (com a estudiant) era molt pobre, així que quan em quedava sense diners passava les dues últimes setmanes pescant amb la gent del poble i fent que la gent del poble preparés el menjar.
Això et deu haver deixat força impressió, oi?
Va tenir un gran impacte. Recordo que ens llevàvem d'hora per anar a pescar i al vespre estàvem molt cansats. Preníem una cervesa, jugàvem a futbol a la platja, sopàvem i anàvem a dormir d'hora. Aquesta rutina em va trencar alguna cosa (!) perquè, en aquell moment, aspirava a l'estil de vida que la societat et diu que has de seguir, però això em va demostrar que la vida pot ser molt més senzilla.
La part trista de la història és que el més probable és que tots aquests llocs desapareguin. En primer lloc, la guerra contra les drogues ha fet que viatjar d'aquesta manera a Mèxic sigui molt insegur. L'altre problema és la construcció d'hotels, que ja estava minant les comunitats locals quan jo hi era. Crec que això també va canviar alguna cosa en mi, ja que volia marcar la diferència. Potser no ho estic fent directament, perquè ara mateix visc a Barcelona! Però treballar amb una empresa que té ètica, sobretot pel que fa a l'oceà, em sembla correcte.
Explica'ns més coses sobre el paddle surf?
El paddle surf m'ha obert els ulls! No sóc gaire esportista, però puc fer -ho perquè no ho veig com un esport; és una mica com fer senderisme per l'oceà. El que m'encanta és quan el mar està agitat i, tan bon punt comences a pensar en alguna altra cosa, bum!, caus. Això vol dir que has de llegir realment les onades. I ser-hi, estar en el moment.
Crec que l'experiència més aclaparadora que he tingut últimament ha estat anar a fer paddle surf a la Costa Brava, on em vaig sentir molt petit. Primer de tot, va ser increïble mirar l'horitzó i no poder veure més enllà, un efecte que no es veu cada dia en una ciutat. L'aigua també és molt clara allà, així que si veus una taca blau fosc, saps que és molt avall. Aquella immensitat em va ajudar a connectar amb mi mateix i amb la natura. Això em va donar energia per seguir endavant en el meu dia a dia. I crec que més gent ho necessita.
[salt_de_línia]
«Em preocupo perquè l'oceà està passant per una metamorfosi negativa.» - Manu
[salt_de_línia]
Manu - Creador de patrons - Amant de la natura
La nostra meravellosa modelista Manu va créixer enmig de la natura, entre boscos i muntanyes. Ho qualifica de "privilegi", i espera que el seu fill, que va néixer a Barcelona, arribi a apreciar el país tant com ella. "Segur que ha heretat el meu amor per la muntanya!", diu Manu.
Per què TWOTHIRDS?
M'agradava la idea de treballar per a una empresa ètica molt diferent de la moda ràpida, ja que havia treballat en aquest sistema abans i havia pres consciència de l'impacte que té a nivell de persones i medi ambient. Així doncs, va ser fantàstic trobar alguna cosa que estigués d'acord amb la meva manera de viure!
Quina és la teva relació amb l'oceà?
Per a mi, està clar que l'oceà forma part de tot. No està separat de la natura, sinó que és com qualsevol altre element. Ara que està sent fortament afectat per les activitats humanes, la meva relació amb l'oceà és preocupant. Tenint en compte que les aigües s'estan escalfant, els corals s'estan morint i hi ha tones de plàstic al mar, estic molt preocupat. Crec que l'oceà està passant per una metamorfosi negativa. I espero que, almenys, la gent en prengui consciència. Diuen que "la unió fa la força". Un grup pot aconseguir moltes coses junts.
Com et connectes amb l'oceà avui dia?
Ara intento sentir-me el més a prop possible del mar, ja que visc a prop del Mediterrani. Hi vaig gairebé cada cap de setmana, gaudint de l'aigua freda (que ara ja no està tan freda...). Però a l'estiu diré que pot ser força esgotador. A causa de la massificació, veus avions aquàtics, vaixells i massa gent. Crec que és una llàstima.
També trobo a faltar la immensitat de l'oceà Atlàntic, que sembla exigir respecte als seus visitants. És tan gran que res no el pot dominar.
