Quan vaig créixer al mar Bàltic, estava dividit en dos. Alemanya encara no estava reunificada i des de casa dels meus pares podíem veure l'altra banda de la costa de la nostra badia i era fosc. Era la part oriental d'Alemanya i l'estat no permetia que ningú anés a la platja perquè tenien por que la gent s'escapés. Es contaven històries de gent que escapava de la república comunista i es trobaven nedadors a les boies en ple hivern rescatats per creuers que els descobrien. També hi havia dos amics que van escapar en ple hivern creuant la badia amb windsurfistes a través de la boira, un ho va aconseguir i l'altre no. Després de la reunificació d'Alemanya, el mar va començar a florir de debò i aviat vam veure cada cop més llums a l'altra banda de la nostra badia i ara es poden trobar bells pobles mariners al llarg de tota la seva costa.
D'adolescent és típic que, sigui el que sigui que tinguis, probablement ho apreciïs menys. Així que ens queixàvem que no hi havia onades i que era avorrit. Ara, en tornar, ens adonem de quin lloc tan impressionant és. La combinació d'un petit mar semblant a un llac amb dunes infinites, petites illes, fiords, aquarel·les increïbles i, sobretot, horitzons infinits perquè el paisatge és completament pla. 
És el lloc perfecte per visitar si vols escapar-te, passar una estona tranquil·la, meditar, connectar amb la natura i amb tu mateix. Encara no és tan turístic i pots trobar llocs de completa solitud.
Ser un mar tan sense sortida al mar té un gran desavantatge: el mar Bàltic pateix molt a causa de l'agricultura a les seves costes i molts cetacis han desaparegut amb el temps, i és un dels mars que necessita immediatament més protecció per tornar a florir.
A la nostra Càpsula Bàltica hem fet que totes les jaquetes siguin impermeables a la pluja. Com diuen els alemanys del nord, el temps mai no està malament, simplement potser no portes l'abric adequat. 
