El barri de Gràcia és admirat per gairebé tothom que coneix Barcelona. Allà, la ciutat s'allibera de la seva estructura en forma de quadrícula per convertir-se en un laberint de carrers estrets, botigues independents i creativitat desenfrenada. No podem imaginar un lloc millor perquè un dissenyador de moda hi passi l'estona, i sens dubte és on trobareu la Pilar García.
La Pilar ha estat la cap de disseny de moda a TWOTHIRDS durant més de 6 anys. La seva visió és crear roba que sigui "senzilla i còmoda. L'objectiu és que, dins de la seva simplicitat, se sentin bé". Amb detalls enginyosos, com ara cremalleres bidireccionals, sovint té en ment els diaris i els ciclistes. A la Pilar li agrada passejar per Gràcia amb bicicleta, tornar a les seves botigues preferides i entaular converses amb els propietaris: "arriba un moment en què els consideres amics". Per exemple: A Casa Portuguesa, la fleca que no només té un gust "autèntic" i una aroma seductora, sinó que també sona bé. "M'encanta l'accent portuguès!", reflexiona la Pilar, "té una melodia que crec que és força bonica". Abans de la pandèmia, la Pilar feia viatges freqüents a Portugal, mantenint-se en estret contacte amb les nostres fàbriques. Ja fos pels tèxtils, els accents o les postres, té moltes ganes de tornar-hi.
És revelador que sempre que li pregunten per la seva feina, la Pilar passa a la tercera persona. Això sembla reflectir una mentalitat altruista en què el "nosaltres" sempre va abans del "jo", com en la seva explicació del procés de col·lecció. " Rebem tèxtils nous, que han de passar una comprovació de sostenibilitat", explica, "sempre estem atents a cada innovació en aquest sentit". Més tard "busquem tendències de color" i "treballem amb ratlles i estampats per utilitzar-los amb aquestes tendències". Finalment es decideixen per l'estil. Està increïblement orgullosa de l'equip i de la manera com treballen, on cada persona contribueix al conjunt, "motivant-se mútuament a fer-ho millor cada vegada i a fer nous dissenys". Però, és clar, hi ha límits a la necessitat de novetats: "En moda, hi ha moments en què penses: colors, dissenys... tot ja existeix. Dius 'què més podem fer? Una camisa amb tres mànigues?!'"
Una afirmació així probablement faria que la seva mare aixecara una cella. «Va ser la meva primera influència», diu la Pilar, «la propietària d'una botiga de sastreria» que feia roba per a tot el poble. Uniformes escolars, vestits de núvia i comunions: la seva mare s'ocupava de tot i de tothom. La botiga tenia un caràcter gairebé mític, amb clients que tornaven 20 o 30 anys després d'haver-se pres les mides. Aquest entorn no pot haver perjudicat el desenvolupament de la Pilar García com a dissenyadora, tret que, en aquell moment, ho veia com «una mena de joc» i no la van fer pensar el contrari: « la meva mare sempre ens animava a estudiar coses més serioses». La Pilar es va convertir en professora i la moda va ser rebaixada a la categoria de hobby. Però mai ho va deixar i finalment es va formar per ser dissenyadora tèxtil poc després de mudar-se a Barcelona, fa 25 anys.
Té algun consell per a la propera generació de dissenyadors? “Doncs sí, en tinc tres”, somriu, “Un: si t'agrada, no dubtis de tu mateix i gaudeix d'aquesta feina. Dos: tant si crees la teva pròpia marca com si treballes per a una altra persona, no et desanimis si els primers projectes no funcionen. Sempre aporten grans lliçons. Tres: no descuidis la part tècnica, és important estar ben format en aquest àmbit per ajudar a expressar el que realment vols”.
Pel que fa a la Pilar, és la sostenibilitat la que afegeix una nova dimensió a la seva obra. Parla amb entusiasme de tèxtils fets amb "coses que mai hauries imaginat que es podrien reciclar" i considera la disminució de l'impacte com "un repte continu [...] que m'agrada molt". Amb una modèstia típica de la Pilar, reflexiona: "Crec que tot just estem començant..."
Material de l'entrevista transcrit per Carlos Pernías , que va proporcionar informació útil amb l'espanyol original.
